Recerca avançada

EMPRENEDORS

Actualitat

La segona oportunitat: realitat o ficció?

Pros i contres de la Llei 25/2015 de Segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

Amb l’entrada en vigor d’aquesta llei, les persones físiques que han passat per un fracàs econòmic, empresarial o personal tenen ara la possibilitat de tornar a començar sense els deutes pendents, que mai no podrien arribar a pagar. No obstant això, són tants i tan meticulosos els requisits que han de complir-se per a la seva aplicació que pràcticament l'omplen de dificultats per a la seva viabilitat.

Els ciutadans o empresaris que vulguin beneficiar-se de l’exoneració de deutes hauran de complir els requisits que preveu l’art. 176 bis de la Llei Concursal i que són els següents:

1. Haver-se declarat en concurs i concloure aquest per la liquidació dels seus actius o bé per insuficiència de massa activa.
2. La bona fe del deutor pel qual està reservat el benefici de l'exoneració.
3. L’intent d'acord extrajudicial de pagaments és ineludible per a la seva aplicació. Amb la nova regulació es pretén que el deutor i els seus creditors hagin intentat, almenys, un acord voluntari per a la liquidació dels deutes.

El deutor de bona fe  és aquell que, una vegada liquidat el patrimoni del deutor o acreditada la seva insuficiència, compleix una sèrie de requisits:

- Que no hagi estat declarat culpable i si ho hagués estat, que el jutge no apreciï dol o culpa greu.
- Que no hagi estat condemnat amb sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l'ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors en els 10 anys anteriors a la declaració del concurs.
- Que reunint els requisits establerts en l'article 231, hagi celebrat o almenys hagi intentat celebrar un acord extrajudicial de pagaments.
- Que hagi satisfet en la seva integritat els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats i, si no hagués intentat un acord extrajudicial de pagaments previ, almenys, hagi pagat el 25 per cent de l'import dels crèdits ordinaris.

El deutor, sense un acord extrajudicial de crèdit, es considera també de bona fe en cas que:
- Accepti sotmetre's a un pla de pagaments
- No hagi incomplert les obligacions de col·laboració de l’art. 42  de la Llei Concursal
- No hagi obtingut aquest benefici dins dels 10 últims anys
- No hagi rebutjat dins dels 4 anys anteriors a la declaració de concurs una oferta d'ocupació adequada a la seva capacitat
- Que accepti de forma expressa la inscripció del benefici d'exoneració en la secció del Registro Público Concursal per termini de cinc anys

La nova llei és el principi d'un camí que fins ara no estava  previst en la nostra normativa vigent, quan en altres estats i legislacions s'aplicava des de fa molts anys.  Però aquesta llei té els seus “pros” i “contres” que es poden detallar, a grans trets en les següents característiques:

Com a punts positius el tractament igualitari entre les persones físiques i les jurídiques respecte a l'exoneració de deutes i l’aparició del mediador concursal per a la consecució d'acords extrajudicials entre deutor i creditor/s i la seva potenciació davant de la normativa anterior.

Com a punts negatius, en canalitzar el procés per l'exoneració dels deutes a l'àmbit de la Llei Concursal, fa que tingui una rigidesa i falta d'agilitat i eficiència que la llastra i que pot encarir els seus costos. Pels experts, aquesta llei és insuficient perquè només contempla quitis a deutes privats, però no als contrets amb Hisenda i Seguretat Social. A més afavoreix l’exclusió financera del deutor empresari, donant una publicitat a la dada negativa d’insolvència en publicar l’exoneració de deutes al Registre públic concursal, fet que dificulta la possibilitat d’obtenir crèdits.

Data de publicació: 13/09/2016